Si us fixeu en el cartell d'aquest any, veureu una paraula antiga escrita d'una manera especial: fābula. Aquesta ratlla horitzontal sobre la «ā» es diu macró i ens indica que, en el llatí clàssic, aquesta «a» es pronunciava de forma llarga i sostinguda, com si volgués agafar embranzida.
 

Però, què significa exactament?
 

En la llengua dels nostres avantpassats, una fābula era, literalment, «allò que es parla» (ja que prové del verb fāri, parlar), era qualsevol relat, mite, llegenda o obra de teatre que es transmetia de viva veu. Era la història compartida a la vora del foc, el drama representat a la plaça i la memòria d'un poble que prenia vida a través de la paraula.
 

En aquest Cicle de Titelles i Tradicions Orals, volem recuperar l'esperit original d'aquella fābula romana: l'art de trobar-nos, de mirar i d'escoltar. Perquè quan els titelles es mouen i les veus dels narradors comencen a sonar, el temps s'atura i tornem a ser, senzillament, éssers humans lligats per la màgia de la paraula dita.